VIDA INTERIOR

Senyor, envieu-nos coratge!
El coratge d’emprendre,
i el coratge d’emprendre sense temeritat.
El coratge de la iniciativa,
i el coratge de la disciplina.
El coratge de la continuïtat,
i el coratge de l’adaptació continua.
El coratge d’estar sovint sols,
i el coratge de recomençar sempre
amb els que resten o amb els que arriben.
El coratge de no irritar-nos malgrat els abandonaments,
i de restar amos de nosaltres mateixos.
El coratge de trobar prou temps
per a contemplar i per a pregar.

(L. Lebret)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SAVIESA D'UN POBRE (fragment)

Francesc preguntà a Lleó: - Saps què és, germà, la puresa de cor? - És no tenir faltes per reprotxar-se -respongué Lleó sense dubtar-se gens. - Aleshores comprenc la teva tristesa -digué Francesc-. Sempre tenim alguna cosa per reprotxar-nos. - Sí -digué Lleó-, i és precisament per això que no espero d'aconseguir mai la puresa del cor. - Ah, fra Lleó, creu-me -replicà Francesc-, no et preocupis tant per la teva puresa. Gira vers Déu i el teu esguard. Admira'l. Alegra't pel que és; tot santedat. Dona-li gràcies per ell mateix. Això, germanet, és tenir el cor pur. I quan estiguis girat així vers Déu, no retornis de cap manera sobre tu mateix. No et preguntis on ets pel que respecta a Déu. La tristesa de no ser del tot perfecte, així com de sentir-se pecador, és encara un sentiment humà, massa humà. Has d'aixecar el teu esguard més amunt, força més amunt. Cap a Déu, la immensitat de Déu i el seu esplendor perdurable. El cor pur és aquell que mai no para d'adorar el S
Més informació